Comentari
Vaig interpretar una mica les instruccions i vaig posar el laminat directament a la catifa antiga, prèviament posant una pel·lícula de plàstic sota la catifa. Vull notar que el resultat final no és diferent de posar-se en un suro (provat els dos), PERUT! La meva catifa és dura i molt bé ofegada, i el massís de formigó gairebé perfectament suau.
En les matrius del laminat Haro hi ha un sistema únic: panys de plàstic als extrems. Estan dissenyats per facilitar el vostre treball, permetent-vos posar matrius l’un darrere l’altre, i no tota la fila alhora. Tanmateix, a la pràctica, es van trencar amb dificultat, o fins i tot no es van aixecar, i va ser necessari aixecar les matrius veïnes. (però és difícil anomenar-ho un defecte, perquè al final, tard o d'hora, tot es col·loca al seu lloc i es queda al seu lloc).
Les juntes dels matrius són gairebé invisibles, però al passadís i a prop del bany (és a dir, on està humit), també vaig recobrir les juntes amb un segellant de silicona incolor. (Per descomptat, hi ha segellants especials i ceres per al laminat, però crec que es pot prescindir del tot).
Pros
En general, després de la col·locació, va resultar un revestiment d’aspecte molt bonic: cada matriu té el seu patró i la seva textura, però en general tot sembla un sol harmoniós. Sembla que el recobriment és més fred que la fusta, però molt més càlid que la rajola.
Contres
Quan passegeu per l'habitació, sentiu una mena de "boom" les potes s’esmicolen una mica sobre la textura del laminat. El so dels objectes que cauen és molt fort (cal que s’hi acostumi). Curiosament, el soroll és lleugerament més fort al centre de l’habitació i més dèbil als extrems: això es deu al fet que el laminat no es pot enganxar al terra i al centre de l’habitació no s’ajusta perfectament al substrat. Crea una mena d’efecte de tambor.
